La Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears regula la gestió sostenible dels residus a l'arxipèlag balear en línia amb la nova Directiva europea marc de residus (UE) 2018/851 del Parlament Europeu i del Consell, i completa la legislació estatal per adaptar-se a les peculiaritats de les Illes Balears.

Es tracta de la primera llei de residus de les Illes Balears i és considerada una llei pionera en la matèria a escala estatal i una de les més avançades d'Europa. Constitueix una eina jurídica per fer un gir cap al nou paradigma europeu, i mundial, de l'economia circular. La Llei 8/2019 neix per canviar la gestió dels residus, però també el consum. Fa una forta aposta per la prevenció i el tancament del cercle per deixar enrere el model comprar-usar-llençar i passar al model comprar-usar-reparar-reutilitzar-reciclar-refabricar. El residu passa de ser un problema a ser una recurs.
Llei de residus i sòls contaminats de les Illes Balears

 

 
Reducció dels plàstics
L'altíssima quantitat de residus plàstics que es generen dia a dia és una de les majors problemàtiques mediambientals de la nostra època. Per això, la reducció dels plàstics és un dels objectius principals de la Llei 8/2019.

Des de l'any 2021 la norma prohibeix la venda, distribució i ús d'elements de plàstic d'un sol ús en comerços i establiments. Les bosses d'un sol ús han de ser compostables, així com les safates per a aliments, els gots, plats, coberts i canyetes, o els bastonets de les orelles o bastons per caramels. Les anelles de llaunes o ampolles de beguda només podran ser biodegradables, i queda prohibit l'ús de la majoria de productes alimentaris en monodosi a l'hostaleria.

Les càpsules d'un sol ús de cafè, infusions, brous i altres utilitzades en cafeteres hauran de ser fabricades amb materials compostables o bé ser fàcilment reciclables. En aquest últim supòsit, les empreses fabricants hauran de ser les encarregades d'implementar sistemes de recollida i tractament posterior d'aquest tipus de càpsules, tant d'alumini com de plàstic. S'estableix la responsabilitat ampliada del productor de residus.

A més, els cosmètics i dentifricis no podran contenir microplàstics o nanoplàstics, i hauran de comercialitzar-se les versions reutilitzables d'encenedors, cartutxos i tòners d'impressora.
Prevenció en la generació de residus
La prevenció és la màxima que aplica la Llei 8/2019 en tots els àmbits de la gestió dels residus. Per això, es considera que el millor residu és el que no es produeix.

Un dels capítols importants en aquesta matèria es refereix a la beguda envasada. Amb aquesta Llei els establiments d'hoteleria i restauració hauran d'oferir als seus clients la possibilitat de consumir aigua no envasada apta per al consum de forma gratuïta i complementària. Les institucions públiques o els esdeveniments públics recolzats per l'administració tampoc podran distribuir begudes en envasos d'un sol ús i hauran d'implementar alternatives reutilitzables. A més, es promourà la instal·lació de més fonts d'aigua potable.

Pel que fa a la prevenció d'altres tipus de residus, s'implanta l'obligatorietat d'establir ordenances municipals per prevenir i minimitzar l'abandonament de residus en llocs públics com les platges, i es regula la generació d'altres residus. Les tovalloletes humides hauran d'incorporar informació sobre els seus efectes nocius sobre el medi ambient i les maquinetes d'afaitar no reciclables quedaran prohibides a partir de 2025.
Reducció del malbaratament alimentari
La Llei 8/2019 estableix com a objectiu reduir fins al 50% el malbaratament alimentari per a l'any 2030 en relació amb l'any 2020. Per a això, estableix primer la necessitat de fer un diagnòstic de la situació per després crear codis de bones pràctiques.

Es plantegen actuacions per reduir el malbaratament alimentari a la producció primària, en la transformació i fabricació, així com en la venda i distribució d'aliments.

La restauració, els centres que pertanyen a l'administració o les llars comptaran també amb mesures per reduir el malbaratament alimentari. El sector HORECA haurà de facilitar als clients la possibilitat d'emportar-se els aliments no consumits en envasos compostables. Els comerços i establiments de venda no podran eliminar elements en bon estat, i el menjar sobrant a menjadors escolars, hospitals, residències, grans col·lectius o esdeveniments podran lliurar-se a menjadors socials o a particulars.
Separació en origen, reciclatge, reutilització i compostatge
Els tres grans àmbits objecte d'aquesta llei, el comerç, el sector HORECA i les administracions, han d'implementar de forma obligatòria la separació en origen (la recollida en el cas dels municipis) per a les fraccions de paper, metall, plàstic, vidre, matèria orgànica, poda, tèxtils, olis vegetals, aparells elèctrics i electrònics, voluminosos, residus de la construcció i demolició i residus amb característiques de perillositat.

En matèria de reciclatge, la Llei de residus i sòls contaminats de les Illes Balears estableix que en 2021 els municipis hauran d'assolir el 50% de reciclatge en materials com el paper, metalls, vidre, plàstic i bioresidus domèstics. L'any 2030 aquesta xifra haurà de ser del 65%. Per als envasos, el 2030 hauran de reciclar el 75%.

Les obligacions per al sector de l'hoteleria i la restauració manté aquestes xifres per a la preparació per al reciclatge, i estableix també l'obligatorietat que el 40% dels envasos d'aigua, el 70% dels envasos de beguda i el 80% dels envasos de cerveses siguin reutilitzables l'any 2030.

En l'àmbit de la reutilització de residus, també s'estableix l'objectiu que el 3% dels residus domèstics gestionats hagin de preparar-se per reutilitzar-se.
Finalment, la llei pretén fomentar el compostatge domèstic i comunitari mitjançant autoritzacions municipals en sòl públic o privat. Per a aquests casos, els bioresidus només podran procedir de jardins i domicilis de les persones usuàries de la instal·lació i el compost resultant no podrà comercialitzar-se.
Responsabilitat ampliada, pagament per generació i bones pràctiques
La generació de residus és una qüestió que afecta el conjunt de la societat. No obstant això, alguns sectors generen major quantitat de residus que altres, o són més o menys responsables a l'hora de gestionar-los. La Llei 8/2019 determina en aquest sentit diferents graus de responsabilitat, premia les bones pràctiques en la gestió i estableix el principi de pagament per generació: qui contamina, paga.

La responsabilitat ampliada fa referència al sector de la producció i distribució, i estableix en el cas dels envasos que els responsables de la posada en el mercat d'aquests envasos han d'assumir el 100% dels costos de la seva gestió quan es converteixen en residus i establir, en cas necessari, sistemes de recollida, individual o col·lectiva.

El pagament per generació de la norma estableix mecanismes per identificar, mesurar i taxar la generació de residus, i perquè qui més contamini, més pagui. Les tarifes, taxes i preus públics es determinen en funció del tipus de residu, de la quantitat generada i de la quantitat d'impropis en la fracció. A més, es bonificaran les bones pràctiques com la recollida i tractament de matèria orgànica o el compostatge.
La implementació de la norma
La Llei de residus va ser aprovada en 2019 amb ampli consens polític i després d'un extens procés de participació durant el qual es van rebre més de 800 aportacions.

Des de la seva aprovació, la norma preveu un període d'adaptació per a tots els sectors implicats, fent especial èmfasi en el comerç, la restauració, el turisme i les administracions i instal·lacions públiques. Per a aquests sectors el Govern de les Illes Balears ha elaborat una sèrie de guies interpretatives per facilitar la implementació de les noves obligacions en matèria de residus.
Guia comerç Guia turisme i restauració Guia Ajuntaments i instal·lacions públiques 
Seu Electrònica Seu electrònica del Consorci de Residus i Energia de Menorca. Accedir
Plaça de la Biosfera, 5 - 07703 Maó
Tel.: 971 35 41 72 - Fax: 971 36 86 71 - rsu@cime.es · Avís legal